Una mirada a l’escenari post-sentència

La sentència que el Tribunal Suprem està ultimant, segons apunten alguns mitjans de comunicació, serà un important punt d’inflexió en la política catalana. Sigui quina sigui la resolució que dicti el poder judicial, es pot afirmar amb rotunditat que ha estat un fracàs majúscul dels representats elegits democràticament. La política, que durant anys ha brillat per la seva absència en la resolució d’aquest conflicte, serà més necessària que mai l’endemà de la sentència. Cal tenir també present que aquest conflicte de caràcter polític ha desembocat de forma progressiva en un deteriorament de la convivència i de la cohesió social a Catalunya. Avantposar les demandes identitàries a la convivència, com solen fer els nacionalismes, sol ser un risc. Però negar que a Catalunya hi ha aproximadament dos milions d’independentistes, com fa en reiterades ocasions Ciutadans, és fer també un diagnòstic erroni de la situació.

L’escenari post-sentència no convida gaire a l’optimisme. Les decisions que prenguin les formacions polítiques però també entitats com l’ANC o Òmnium Cultural, que en els darrers anys ha semblat que tenien més poder que les mateixes forces polítiques independentistes, són clau. Valorant el que va succeir després de l’aplicació de l’article 155 i algunes manifestacions realitzades per les entitats i líders independentistes, valdria la pena fer algunes consideracions. Trencar acords municipals, pactes a les Diputacions o als Consells Comarcals entre formacions polítiques per tenir una visió diferent de la qüestió catalana i de la sentència del procés seria, en cas que de produir-se, una enorme errada. Els resultats després que es partissin alguns governs locals després de l’aplicació de l’article 155 són clars: més divisió social i increment de la polarització política. Un altre aspecte a tenir present és l’assenyalament constant de l’ANC (venut amb una gran aparença democràtica) a les empreses que no combreguen amb l’independentisme. Tenen previst fer el mateix amb aquells funcionaris o treballadors d’empreses privades que no facin vaga i, per tant, no s’apuntin al “tsunami democràtic”?

La moció de censura presentada ahir per Ciutadans, purament electoral, però també el Debat de Política General o les múltiples sessions de control al govern català els darrers mesos mostren que a Catalunya hi ha diversos relats polítics, en alguns casos antagònics però en d’altres amb punts en comú. No existeix unanimitat sobre quin rumb ha d’agafar el país. Precisament per això, i pocs dies abans que es faci pública la sentència del procés, cal recordar que darrere cadascuna d’aquestes narratives polítiques hi ha centenars de milers de persones i que, tot i les diferències polítiques, han de poder conviure. Per tant, les decisions que prenguin en els pròxims dies els partits i les entitats independentistes han de tenir present la pluralitat política, la voluntat de bastir ponts (també en l’àmbit local) i evitar l’assenyalament de representants públics o de ciutadans que tinguin una visió diferent del que ha succeït en els darrers anys a Catalunya.

Marcel Vidal
Periodista en construcció
@marcel30111998 

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share