Ser Pedro Sánchez no ha de ser fàcil

Ho tindrà difícil Pedro Sánchez per ser reelegit President del Govern. La fragmentació parlamentària, els vetos entre algunes forces polítiques i les demandes econòmiques i socials de les candidatures locals i regionals dificultaran que es pugui constituir un govern en les setmanes vinents. Tampoc hi ajuda el creixement de l’extrema dreta a Espanya; no per ser un fet esperat tal com apuntaven les enquestes i els sondejos és menys preocupant. La classe política en el seu conjunt, en comptes de tirar-se els plats pel cap, hauria de fer una reflexió profunda de com hem arribat fins aquí.

Tant el procés independentista amb la seva confrontació identitària i el seu caràcter excloent com la conformació de governs locals i regionals de PP i Ciutadans amb el suport extern del partit de Santiago Abascal són factors sense els quals no s’entendria el mapa polític actual sorgit el passat diumenge de les urnes. Tanmateix, tot i que l’independentisme i l’extrema dreta semblen estar molt allunyats, són més propers del que podria aparentar a primera vista. Per exemple, el nom dels partits polítics. Junts per Catalunya i Vox (“por España”) representen el replegament de les societats al voltant de la seva identitat i la negació del qui no la comparteix. En altres termes, la seva essència és posar fronteres, apel·lar a un passat gloriós i rebutjar el fet de compartir sobirania amb institucions supraestatals. La defensa dels seus objectius polítics està per damunt de qualsevol altra qüestió com la convivència o el reconeixement de pertànyer a una societat plural.

Fins fa poc, a més, els independentistes eren els posseïdors hegemònics del simbolisme en la gestió pública. L’aprovació de forma reiterada de mocions i de resolucions inconstitucionals com el rebuig a la monarquia o l’expulsió de la Guàrdia Civil de Catalunya a la cambra catalana en són una breu mostra. Mesures que no duien enlloc i que l’únic que cercaven era xocar amb l’estat. No obstant això, l’entrada de Vox a les institucions i el seguidisme de PP i Ciutadans han provocat que els ultradretans disputin l’hegemonia del simbolisme als secessionistes. En plena campanya electoral, la força d’extrema dreta va aprovar amb el suport dels partits que governen la Comunitat de Madrid una proposició que demanava il·legalitzar els partits independentistes. Una mesura que no anirà enlloc però que reforça la idea dels ultranacionalismes: la defensa de la nació i la destrucció d’aquells que vagin en contra d’ella. No dubto que els partits independentistes triguin gaire a portar al Parlament un text força semblant en el sentit contrari. Tot plegat és simbòlic menys les retallades econòmiques i la deixadesa de funcions d’uns i la voluntat de suprimir drets i llibertats dels altres. Ser Pedro Sánchez en aquest clima no ha de ser fàcil!

Marcel Vidal
Periodista en construcció
@marcel30111998 

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share