Sensacions

Fa uns mesos, just després que Pedro Sánchez convoqués les eleccions generals del 28 d’abril, un amic em va comentar que li donava la sensació que la possible entrada de Vox a les institucions estatals i la radicalització d’una facció important de l’independentisme podia convertir el Congrés dels Diputats en un “autèntic galliner”. El temps li ha donat la raó.

El conflicte entre Ciutadans i Vox que va tenir lloc ahir per qui seia als escons que fins ara ocupava la força política que tot indica que liderarà Inés Arrimadas n’és una clara mostra. L’escena m’ha fet recordar les curses que hi havia a l’escola quan anàvem d’excursió amb autocar per qui es feia amb el control dels quatre seients que hi ha el darrere d’aquest vehicle o les presses que alguns companys tenien per ser els primers a la cua del menjador i així haver d’estalviar-se les llargues files que es feien per dinar. Després de dues convocatòries electorals, si alguna cosa ha quedat clara és que la ciutadania rebutja aquest tipus d’actituds i desitja que es formi un govern com més aviat millor. Quants ciutadans i ciutadanes hauran perdut el crèdit en la política veient aquestes conductes? Quants ciutadans i ciutadanes s’hauran sentit menystinguts pels seus representants públics?

La polèmica pels escons m’ha dut al terreny de les sensacions. A la sensació que tenia cada matí quan anava a escola i veia un home que, després de passar la nit al ras en un parc infantil, es rentava la cara a la font del recinte públic. A la sensació que aprecio cada matí de camí a la universitat quan em trobo una noia coberta amb una manta en un portal que demana almoina amb un got de plàstic. A la sensació que sento molts cops quan surto de casa i veig homes i dones amb un carro de supermercat ple d’andròmines remenant el contenidor a la recerca de ferralla, diaris o roba.

Són sensacions. Simples sensacions. No pretenc convertir el meu cas particular en categoria. Però sí m’agradaria recordar que si escollim periòdicament representants públics és perquè resolguin els problemes socials, no perquè generin un espectacle al Congrés dels Diputats per qui seu a cada escó. Sé que l’extrema dreta no té ni tindrà cap mena de sensibilitat per la complexa realitat social de la resta de la ciutadania. Tanmateix, la resta de forces polítiques, sobretot les que no blanquegen la ultradreta, cal que tinguin ben present per què va néixer la política i quin és el seu objectiu. I ja els puc anticipar que no és per qui s’asseu a cada escó a la sessió de Constitució del Congrés dels Diputats. Ni molt menys.

Marcel Vidal
Periodista en construcció
@marcel30111998 

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share