Senegal

Àfrica és a tan sols 14 km d’Espanya. El continent té 54 països. Actualment hi habiten uns 1250 milions de persones, i es preveu que el 2050 s’hagin duplicat, de manera que serà el continent que major creixement experimentarà, passant d’un 16% de la població mundial al 40% segons previsions de l’ONU. Ho escrivia la setmana passada, o prioritzem la cooperació en origen, amb valentia, mirant fit a git el continent veí, o se’ns presenta un problema de dimensions gegantines.

Per què? Quina és la situació al continent? A risc de simplificar massa, deixeu-me que us comparteixi a mode de pinzellada algunes reflexions sorgides d’un petit viatge realitzat aquest estiu. He estat de turisme uns dies a Senegal. Hi tornava després de 15 anys i sentia curiositat per veure l’evolució del país en aquest temps. I sí, hi ha hagut una evolució important, una, perquè la resta ha estat més aviat involució, o degradació. L’evolució ha estat que el nou Govern ha construït unes carreteres formidables (les anteriors eren les que havien construït els colonitzadors i que mai s’havien reparat), fins i tot autopistes i un pont sobre el riu Gàmbia que permet creuar el país (que es troba literalment enmig de Senegal) en un temps rècord de poques hores quan fins fa un any calia tot un dia en ferry. Per la resta, he trobat un país més degradat, brut i ple de muntanyes de plàstic pertot. La ciutat de Saint Louis, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000, es troba en un estat deplorable. L’entrada als nuclis urbans et rep amb muntanyes i muntanyes de plàstic de metres i metres d’extensió que et fan pensar que si no hi posem remei, aviat no hi haurà solució que valgui. I el canvi climàtic se’ns fa, en aquesta zona, més present encara que no pas a casa nostra; ara és època de pluges i recordo fa 15 anys els aiguats tropicals continus; enguany, en 10 dies, amb prou feines si hem vist ni una sola gota d’aigua, de fet, ni mosquits no hi havia.

I davant d’aquesta situació encara hi ha qui es pregunta per què la gent vol venir a Europa? Creuen que aquí, almenys, tindran alguna possibilitat, perquè allà per no haver-hi, no hi ha ni feina. La imatge que tantes vegades hem vist de gent asseguda al carrer, a l’ombra, veient passar el temps és encara molt, massa, comú. I per què entren irregularment, pensareu? Doncs perquè no és fàcil aconseguir visat per entrar a casa nostra, ni tan sols de vacances, i poden passar anys i anys intentant-ho sense sortir-se’n.

Aquesta és només una petita reflexió ràpida després d’uns dies de turisme en un país subsaharià. O no, o potser és la reflexió d’algú que sempre que pot retorna a algun país d’aquest vast continent que tenim per veí.

Iolanda Pàmies Rimbau
Periodista i escriptora
@iolandapamies

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share