Recuperar el valor de la paraula

El debat identitari en el qual està immersa la societat catalana i espanyola des de fa anys no serà fàcil de superar. El fet, però, que no es tracti d’un cas aïllat en el panorama europeu convida a l’optimisme i al pessimisme a escales diferents. No es tracta d’una excepció però a la vegada és inquietant veure com la crisi econòmica i l’auge dels moviments migratoris, entre altres, han provocat que una part de la ciutadania s’hagi refugiat en opcions polítiques extremistes. Malauradament, les formacions polítiques d’extrema dreta com Vox, Alternativa per Alemanya o la Lliga Nord són capaces de situar el focus del debat en la identitat nacional i fer de les banderes un conflicte, fet que genera una forta crispació, confrontació i divisió social, i eclipsar qüestions de caràcter social com el replantejament de l’articulació de l’estat del benestar, un terreny on els partits socialdemòcrates i l’esquerra verda es senten més còmodes.

Amb algunes excepcions, la paraula, l’acord, la transacció, l’empatia, la voluntat d’entendre l’altre, la cessió o el consens han estat reemplaçats per la crispació, l’agressivitat, l’enfrontament, el menyspreu o la imposició. Els extremismes han estat capaços de generar un marc polític on una part de la societat es sent exclosa.

Amb una clara voluntat de tendir ponts entre Barcelona i Madrid, Manuela Carmena recordava, durant el pregó de la Mercè, les manifestacions a favor del diàleg que van tenir lloc a Barcelona i Madrid l’octubre de 2017 (“Parlem, hablemos”) que buscaven evitar el xoc de trens que finalment es va produir. Aquelles reivindicacions de cercar l’entesa i de buscar punts d’acord entre l’administració catalana i l’espanyola segueixen vigents. Poques hores abans que Manuela Carmena efectués el pregó de les festes barcelonines, els diputats i diputades del Parlament basc debatien diferents iniciatives que s’enquadraven en el marc del debat de política general. En aquest ple, EH Bildu va impulsar una proposició no de llei que cercava que ni Ciutadans ni Vox poguessin fer actes polítics a Euskadi. De forma no casual, Vox i EH Bildu es voldrien prohibir mútuament. Els pols s’atrauen, i molt. El País Basc, després d’anys de terrorisme, mereix passar pàgina i obrir una etapa on la pluralitat política sigui reconeguda pels diferents actors polítics i socials com un element de riquesa. Reobrir un conflicte entre nacionalistes i no nacionalistes només servirà per confrontar identitats i serà un obstacle per a la convivència, un dels valors més difícils d’assolir en les societats actuals.

No obstant això, no hi ha millor rèplica a aquesta proposta política de l’esquerra abertzale que el pregó efectuat per Manuela Carmena. El seu discurs, impregnat d’una llarga experiència per la conquesta dels drets i les llibertats al costat dels més febles, va ser també una evocació a parlar i escoltar que, tal com expressava ella, són l’essència de la democràcia.

Marcel Vidal
Periodista en construcció
@marcel30111998 

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share

Una resposta a «Recuperar el valor de la paraula»

  1. “la paraula, l’acord, la transacció, l’empatia, la voluntat d’entendre l’altre, la cessió o el consens”, valors que comparteixo amb tu absolutament.

Els comentaris estan tancats.