Qui em coneix, ho sap

Qui em coneix, ho sap. Sóc una enamorada d’Àfrica. Sí, el continent és gegantí, format per 55 països. Cert, no té res a veure Marroc amb Senegal, Tuníssia amb Madagascar. Però m’és igual. Sempre, i sense excepcions, quan aterro al continent és com si la terra em xuclés totes les angoixes, tots els nervis, i una sensació de pau s’apodera de mi. Us sembla naïf? Potser ho és, però és ben real.

Des d’aquí, des del sol del mediterrani, llegeixo, escolto i segueixo tot el que puc d’allò que passa al continent; també la literatura que s’hi escriu i les iniciatives que s’hi dirigeixen. I a diferència de fa uns anys, hi ha força periodistes espanyols, treballant a Àfrica, i entitats, que ens expliquen la realitat del continent, més enllà dels desastres naturals o provocats i del turisme creixent. I tot plegat me l’apropa quan no puc viatjar-hi.

Àfrica, aquest continent que tenim tan a prop però tan lluny; Àfrica, la gran desconeguda. Massa sovint vista com a font d’amenaces contínues: immigració, jihadisme, guerres, epidèmies… Però per sort, i poc a poc, se’ns va apareixent com una oportunitat.

“África es un continente dinámico, ha aumentado en democracia, ha aumentado en capacidad económica, ha aumentado en estabilidad. Si ustedes comparan el África de hoy con la América Latina de los años 80, África es más democrática y más próspera de lo que era entonces América Latina. Entonces, el Gobierno español inició un gran trabajo político para que nuestras empresas y nuestra sociedad estuvieran presentes en América Latina y creemos que podemos, y debemos, hacer lo mismo en África”, les paraules són de Josep Borrell, ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació. I m’agrada, m’agrada molt com ressonen. Les diu en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en la qual presenta el III Pla Àfrica.

El III Pla Àfrica? Sí, es tracta d’un document estratègic que vol donar pes a la visió d’Àfrica com a oportunitat més que no com a amenaça. Ho sento, i continuo escoltant. M’interessa. Sabíeu que Àfrica té actualment 1.200 milions d’habitants i d’aquí a 30 anys es preveu que en tindrà 2.500 milions? I recorda Borrell una xifra que ja havia escoltat en altres ocasions: només un 20% de la immigració africana arriba a Europa, només un 20%; el 80% restant es mou per l’interior d’Àfrica. Explica el ministre que aquest III Pla Àfrica se centra en els països més estables i amb més potencial de creixement i que vol contribuir en el seu desenvolupament en àmbits com la sostenibilitat o la igualtat de gènere, però també en institucionalitat, mobilitat i creixement. La igualtat de gènere, les dones, que cada cop més es converteixen en puntals de desenvolupament, també a Àfrica.

Poc a poc, poc a poc sembla que ens encaminem a canviar la percepció majoritària sobre Àfrica, però encara hi ha molt i molt camí per recórrer, perquè malauradament les conquestes socials són les primeres que pateixen en moments d’inflexió. “Queridos negros no estadounidenses, cuando tomáis la decisión de venir a Estados Unidos, os convertís en negros”, ho escriu la protagonista de la novel·la Americanah, de l’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozie Adichie. Però malauradament és tan real, també aquí, a casa nostra. O no? Penseu-hi.

I llegint Ngozie, el racisme, palpable o dissimulat, o mal dissimulat, que plana a la societat occidental em retorna i bufeteja com un bumerang. El racisme, i el creixement de l’extrema dreta. Els mateixos que criminalitzen la immigració –oblidant que no fa pas tant nosaltres també vam haver de marxar- són els que critiquen els plans als països d’origen d’aquesta immigració. Irresponsabilitat? Ignorància? Egoïsme? Electoralisme? Segurament és una suma de tot, el que els mou a dir bestieses de l’alçada d’un campanar.

Sí, qui em coneix ho sap, estic enamorada d’aquest continent i tinc claríssim que és una oportunitat i no una amenaça. Espero que aquest III Pla Àfrica ajudi al seu desenvolupament. I que cada cop més el desconeixement doni pas no tan sols al coneixement sinó també, i sobretot, a l’estima per aquesta terra de la qual tant podem aprendre.

Iolanda Pàmies Rimbau
Periodista i escriptora
@iolandapamies

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org 

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *