Quan la normalitat esdevé l’excepció

Serà una de les imatges del mes a Alemanya però també a Europa. La dimissió de la successora de Merkel, Annegret Kramp-Karrenbauer, com a candidata a la Cancelleria alemanya (després que al Parlament regional de Turíngia sortís escollit un candidat liberal amb el suport de la CDU però també de la  ultradretana Alternativa per Alemanya) és un gest d’una enorme responsabilitat.

És ben sabut que la coalició entre socialdemòcrates i democratacristians va ser d’una gran complexitat, ja que partien de propostes polítiques i d’idees de país molt diferents. A més, en termes electorals els ha passat força factura, sobretot als socialdemòcrates, que actualment no tenen un lideratge clar i es troben amb un retrocés a les enquestes i a la majoria dels parlaments regionals.

No obstant això, tant els conservadors com els socialdemòcrates van posar l’interès general d’Alemanya i la defensa dels drets fonamentals per damunt dels interessos pròpiament electorals. La imatge de la gran coalició serà probablement la fotografia que veurem en els executius dels diferents països europeus els pròxims anys. En cas contrari, pot succeir, tal com ja passa en alguns parlaments autonòmics espanyols, que els governs regionals se sustentin en l’extrema dreta.

Per alguns líders conservadors europeus, com ara Pablo Casado, la dimissió de la dirigent democratacristiana hauria de ser motiu de reflexió. L’actual líder de l’oposició ha demostrat sobradament, des que va agafar les regnes del Partit Popular, que farà tot el que estigui a les seves mans per tal d’evitar que hi hagi un govern d’esquerres a qualsevol escala política.

Mentre la nova presidenta de la Comissió Europea, la democratacristiana Ursula Von der Layen, prometia una important despesa econòmica en el canvi climàtic,  el PP rebia l’abstenció de Vox, fet que facilitava l’aprovació del pressupost municipal a l’Ajuntament de Madrid. Vox, però, nega el canvi climàtic.

Mentre a França, els líders d’esquerra i dreta demanaven als electors que votessin a Macron per evitar una victòria del Front Nacional, a Espanya el PP pactava amb l’extrema dreta.

L’excepció no és la postura d’ Annegret Kramp-Karrenbauer. L’excepció és Casado i l’actual postura del PP.

Marcel Vidal
Periodista en construcció
@marcel30111998 

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *