Política Youtuber

Sé que no descobreixo Amèrica si us dic que la societat en la que vivim s’està infantilitzant a marxes forçades. Any rere any som més irresponsables, amb la nostra vida i amb la societat en general, una cosa que em pogut comprovar amb la pandèmia. Hi ha gent que no pensa fer el més mínim esforç per una causa comuna, encara que suposi que el virus se segueixi estenent. Una altra mostra de les dues coses, de la infantilització i la irresponsabilitat, són alguns  youtubers que es dediquen a crear contingut a la xarxa.

Molts joves i alguns no tan joves han fet d’ells gurus, exemples a seguir, persones que escolten cada dia i que acaben, es vulgui o no,  la manera de pensar dels nostres fills, pontificant a voltes sobre coses sense tenir-ne en realitat ni idea. Fa unes setmanes s’encenia la polèmica perquè un d’aquests youtubers, el Rubius, marxava a Andorra, i s’unia a la família de Youtubers que ja han canviat el seu domicili a aquest país principalment per pagar menys. Segons diuen, a Espanya la pressió fiscal és massa alta i els impostos no s’utilitzen com s’haurien d’utilitzar, i posen d’exemple l’Estat del Benestar de Dinamarca o els Països Baixos. Això si, després resulta que, tot il·luminats, fan vídeos reclamant un aeroport, perquè les comunicacions amb Madrid són de pena  i tenen 6 hores de trajecte. Perquè les infraestructures resulta que cauen del cel.

Doncs mira, no, no cal. No cal que doneu excuses. I informeu-vos si us plau. Dinamarca, Finlàndia i Països Baixos tenen més pressió fiscal que Espanya. De fet, Espanya es va situar el 2019 per sota del 41’6%, la mitjana de l’Eurozona en pressió fiscal, amb un 35’4%.  Digueu la veritat. No marxeu perquè a Espanya es pagui massa. Marxeu perquè vosaltres no ho voleu pagar. Marxeu perquè no voleu contribuir a que el país on us heu criat i que us ha donat una sanitat pública, unes infraestructures públiques, una universitat pública, etc., puguin seguir donant-ho. Marxeu perquè el vostre projecte és individual i no col·lectiu. Sigueu sincers i conseqüents. No cal dir que la culpa és d’Espanya.

I això, estant en campanya, em recorda molt a una candidata, la Laura Borràs. La Laura sembla una candidata Youtuber, sempre amb la boca afilada per deixar-la anar. Fa uns dies la candidata de Junts va ser entrevistada al diari El País. Una entrevista de la que devia acabar ella amb els pèls de punta, doncs els periodistes no van deixar de repreguntar. Què deia la Laura, quan li preguntaven sobre els contractes fraccionats? Que donar explicacions ara seria ajudar a les cloaques de l’estat.  Un això no toca molt pujolista per presentar-se com una outsider de l’òrbita Pujol. Ella, va dir molt digna, no acceptarà els vots del 155. Això si, el sou que des de 2019  rep com a diputada del Congreso, això… això és una altra cosa.

Lu Pablo

Periodista

@lupabv

Share