Avui paguem amb morts les alegres retallades d’ahir

Madrid demana als seus ciutadans que es quedin a casa i, solidàriament, José Maria Aznar i la seva senyora fugen al seu xalet de Guadalmina, la urbanització més luxosa de Marbella, segurament conscients de l’estat lamentable en què els successius governs del seu partit han deixat la salut pública de la capital, on els rics, pel mòdic preu de 300 euros, poden fer-se la prova del Covid 19 a la Clínica Ruber, mentre els pobres veuen com la sanitat pública els escatima les analítiques per manca de recursos. Conseqüències d’un afany privatitzador que pot semblar una caricatura. Tant de bo ho fos.

Avui a Madrid concentra gairebé la meitat de casos de coronavirus de tota Espanya i acumula, a hores d’ara, 213 morts. Cadàvers sobre els quals l’independentisme pretén aixecar fronteres per aïllar-se la resta de l’Estat, i fantasiejar a ser Estat. I així és com a l’estació de Sants, d’amagatotis, es fan proves als viatgers que arriben a Barcelona amb l’AVE.

Cadàvers sobre els que la fugitiva Clara Ponsatí s’atreveix a fer burla: “De Madrid al cielo”. Graciosa ella oblida que el coronavirus ja s’ha emportat 12 vides a Catalunya i que amb 1.394 casos detectats som la segona comunitat espanyola per incidència. Casos dels quals no es pot culpar a la capital, que no són importats, que tenen com a focus principal l’hospital d’Igualada i que s’estenen de forma alarmant entre un personal sanitari que troba a faltar, més que mai, els 1.600 milions d’euros que el govern d’Artur Mas va treure a la salut pública per afavorir, amb l’excusa de la crisi econòmica, els interessos de la sanitat privada.

Avui el coronavirus ens fa pagar la frivolitat d’haver convertit la salut dels ciutadans en un negoci destinat a enriquir uns pocs elegits. De posar els diners per damunt de les persones. Encara avui, 10 anys després, no s’ha recuperat el nivell de finançament previ a la crisi, ni tampoc la inversió en material bàsic per protegir metges i metgesses, infermeres i infermers. Parlem de material tan simple com mascaretes. Estàvem tan ocupats divertint-nos amb banderes, que ningú va pensar en les persones. El drama és que, davant la cris,i seguim encaparrats en fer-les onejar com si fos un tros de drap flamejant el que ens pogués salvar del desastre

Catalunya i Madrid són la prova que les retallades en sanitat i els intents de privatitzar-la són actes assassins, que maten; sobretot als pobres. Potser algun dia algú haurà de fer una valoració de quantes vides han arrasat. És necessari per passar comptes. Cal que la irresponsabilitat política de les retallades esdevingui una responsabilitat penal.

Santiago Moreno

@Santiag12009181

Periodista

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share