Ni independentisme ni espanyolisme

Les opcions de les esquerres a Catalunya han de ser equidistants dels nacionalismes, això vol dir defugir el nacionalisme independentista i alhora el nacionalisme espanyolista.

Les esquerres han de ser radicalment federalistes a Catalunya, a Espanya i a Europa. I en aquest federalisme han de defensar els fets diferencials de Catalunya entre ells la defensa del seu autogovern, de la seva llengua i la seva cultura de forma radical. Defensar els fets diferencials i els fets comuns amb la resta dels pobles d’Espanya i en la construcció d’una Europa federal.

Durant molts de temps la dreta ha estat hegemònica a Espanya i a Catalunya. Les dues dretes antagòniques s’han retroalimentat mútuament i les esquerres s’han quedat en una condició subalterna.

Es hora que els partits d’esquerra es rearmin ideològicament i apostin d’una forma clara i sense ambigüitats per una opció federal per més difícil que sigui plasmar-la, ja que caldria un canvi constitucional. Es però  la forma d’Estat que cal defensar i intentar avançar en fórmules federalistes dins l’Estat autonòmic.

Tot això és important per a no caure en falsos debats sobre temes com la llengua. Defensar la immersió lingüística a Catalunya no és defensar quelcom aliè a l’esquerra. La llengua no és patrimoni de ningú, sinó un valor per a tots, tant la catalana com la castellana. La prevalença de la llengua catalana a Catalunya és admissible per que es tracta d’una llengua minoritària que coexisteix amb una llengua forta com és el castellà. Dins de la societat catalana el castellà continua tenint una forta implantació, és la llengua materna en moltes famílies  i és majoritari en els mitjans de comunicació i en l’àmbit social i públic. Es una llengua que no necessita defensa especialment si està cobert el seu ensenyament en l’àmbit educatiu. Informes com PISA demostren que el seu coneixement a Catalunya és millor inclús que el d’altres autonomies com per exemple Madrid.

Catalunya té la sort i l’avantatge de gaudir d’una riquesa cultural pròpia i d’una  cultura espanyola comuna. I totes dues han de ser cuidades i respectades. Això és el que actualment tracta de fer en l’àmbit estatal l’Instituto Cervantes potenciar-les arreu, de Goya i Picasso a Casas i Dalí o de Cervantes i Ausiàs March a Espriu i Machado. En el cas de la literatura catalana cal defensar les seves diverses formes d’expressió tant la feta en català com la d’expressió castellana, no es pot negar la catalanitat i la importància per a la cultura catalana dels Marsé, Gil de Biedma o Vázquez Montalban. El bilingüisme no ha de considerar-se de cap manera un fet negatiu ans al contrari quelcom a mantenir i potenciar, la qual cosa no comporta no ser conscient de la necessitat especial de protecció a la llengua més feble en l’àmbit general.

La reivindicació de l’escola en català va ser impulsada per les forces d’esquerra com el PSUC i el PSC com a mitjà per a evitar dos línies d’escola diferenciades en català i en castellà que comportessin una possible discriminació de l’emigració de parla castellana. I no hi ha dubte que el resultat ha estat positiu i no ha estat mai conflictiu. La conflictivitat s’ha volgut atiar per algunes forces polítiques de la dreta espanyolista a qui interessa confrontar amb la dreta independentista i arraconar  les esquerres.

Per això és criticable l’actitud d’alguns personatges de l’esquerra, que casualment no coneixen la realitat catalana, llançant campanyes en defensa d’un suposat perill del castellà a Catalunya qüestió totalment falsa i inexistent. Amb aquestes actuacions només fan que donar munició a la dreta espanyolista i a l’independentisme per arraconar els partits d’esquerres a Catalunya.

L’esquerra ha de tornar als seus plantejaments de la “Transició” quan era ideològica i culturalment hegemònica i ara entorn a la defensa d’una sortida federal  al conflicte català tornant a recuperar els vots que el “procés” independentista els hi ha arrabassat en benefici d’opcions identitàries de la dreta d’un o un altre sentit utilitzant temes com la identitat lingüística per a dibuixar falses divisions.

Les esquerres s’han de treure de sobre les seves pors envers els plantejaments nacionalistes de dretes i oferir el seu plantejament en defensa de la llibertat, la igualtat i la fraternitat  dins de la societat catalana i espanyola basat en la pràctica de la solidaritat federal.

Manel García Biel
Economista, sociólogo y miembro de CCOO

manelgarciabiel.blogspot.com

@ManelGBiel

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share