Molta feina per fer

Recentment s’ha inaugurat el Centre LGTBI de Barcelona al Barri de Sant Antoni, el segon d’aquest tipus que s’obre a tot l’Estat. A més de promoure activitats culturals i artístiques de tota mena, compta amb professionals de la Psicologia, el Treball Social, el Dret i la Salut per poder atendre les persones del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i el seu pressupost anual ronda els 600.000 euros.

La notícia m’ha fet pensar en que aviat farà catorze anys de l’aprovació a Espanya de la Llei del Matrimoni Homosexual. Recordo aquell moment com una fita llargament reivindicada i que suposava, a més, un canvi disruptiu en un país catòlic del Sud d’Europa.

Tanmateix, a partir d’aquell moment va començar a passar quelcom inesperat: dintre de les entitats de l’àmbit LGTBI vaig començar a percebre un cert desànim. Un cop assolida la igualtat legal semblava que deixava de tenir sentit bona part de la lluita mantinguda fins llavors i, el pitjor de tot, és que aquest sentiment també va calar entre les administracions, subministradores en bona mesura dels recursos d’aquestes entitats. I també fou una bona excusa per als partits conservadors de marginar el tema de les seves agendes.

De totes maneres, en els darrers anys el moviment LGTBI a Catalunya no ha desaparegut pas: entitats històriques com ara el Front d’Alliberament Gai de Catalunya o El Casal Lambda han prosseguit la seva activitat i, d’altra banda, organitzacions més noves com les Panteres Grogues –que treballa per la normalització del fet homosexual en la pràctica esportiva- han agafat embranzida

La igualtat legal no comporta automàticament la igualtat social i, en aquest sentit, crec que cal destacar la tasca d’una altra entitat com l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) que analitza la discriminació que segueix vivint el col·lectiu a l’escola, a la feina o a l’espai públic.

A tall d’exemple, tenim la discriminació que encara pateixen les persones trans en l’àmbit laboral on, segons diversos estudis, l’atur ronda el 85%. O la violència que se segueix exercint contra les persones LGTBI: segons l’OCH, les agressions homòfobes van augmentar un 32% a Catalunya l’any 2017 i fa tot just uns dies sortia als mitjans l’agressió brutal que va patir un jove gai al Metro d’Urquinaona.

Queda doncs una tasca ingent per davant i crec que el Centre LGTBI inaugurat per l’Ajuntament de Barcelona és un pas en la bona direcció. És un local que, a més, dona aixopluc a entitats com el Casal Lambda, l’Associació de Pares i Mares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals o el propi Observatori Contra l’Homofòbia. Esperem que serveixi també de germen per a noves iniciatives que s’acostin a les noves generacions i no oblidin l’ús de les noves tecnologies.

Amb els anys hem vist que la igualtat legal resultava essencial però no era l’únic que li feia falta al col·lectiu LGTBI. Les entitats que lluiten pels seus drets segueixen sent molt importants i de gran ajuda a una administració com la de Barcelona que es demostra en l’avantguarda d’una lluita que tots plegats com a societat hem de continuar.

Jordi Inglada
Historiador i documentalista

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si els vols rebre al teu e-mail escriu-nos a noticies@clubcortum.org

Share