Mares

“L’altre dia li vaig dir al meu fill: qualsevol dia em moriré i em trobaràs estirada a terra al cap de quinze dies. És clar, com que té parella, ella, ja se sap, tira per la seva família i a mi, ja ho veu, em té al racó. Ara, quan necessita alguna cosa bé que em truca. Sí, sí, és la seva vida. Ell ha de fer la seva i jo no vull molestar ningú. Qualsevol dia em moriré i em trobarà estirada a terra del passadís, o al llit. És que els fills, ja se sap. No vull fer nosa, però els fills… Les filles són d’un altra manera. Tot i que no es pensi, la meva veïna te dues filles i tampoc no estan gaire per ella. Qualsevol dia passa alguna cosa i ningú no s’assabenta. Encara gràcies que tinc una veïna. Les dues som vídues i de tant en tant ens fem companyia. És una sort, perquè a l’edifici del costat tot són oficines menys un pis amb una senyora de 91 anys. Això sí, aquesta senyora te bastantes filles i un fill, i cada dia hi va algú. No ens podem fer grans. Per ara estem bé de salut, tenim sort, perquè si no…”

“No es pensi que parlo malament del meu fill. M’estima molt, ja ho sé, però es que té tanta feina! Menys mal que treballa, perquè una de les filles de la meva veïna, aquella que li he dit abans, no hi ha manera que trobi res i, la pobra, està desesperada. La mare, la meva veïna, l’ajuda molt però amb la pensió que li ha quedat no es pensi que pot fer gaire cosa. Estic segura que algunes vegades no menja per tal de donar-li uns diners a la filla. No es pensi, que molt agraïda, la filla, no ho és, però aquest és el paper de les mares”

“Ai, gràcies senyora, jo ja baixo, vaig al metge. Que tingui un bon dia”.

(Monòleg d’una veïna de seient d’autobús. Dues parades i una mica de circulació)

Mercè Beltràn

Periodista

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org

Share