L’intercanvi social condicionat

Thibaut i Kelly són els autors de la teoria de l’intercanvi social que es basa en afirmar que els essers humans actuen amb d’altres en ple reconeixement que els seus actes seran d’alguna manera recompensats. Hi ha un cost i un benefici i, ademés, una comparació d’alternatives.

L’intercanvi social el constitueixen les accions que els individus promouen per obtenir uns resultats. Fem un acte esperant que aquest tingui el resultat de la recompensa que creiem vindrà després d’haver-ho fet.

Suposit molt suposat: Ada Colau, que ha estat alcaldessa durant quatre anys gràcies a la no suma de la resta de grups amb una minoria majoritària, creu que les coses són com ella se les imagina, i se les imagina, primer dia després de les eleccions municipals, com una part no veu que sigui, i aquesta part sembla la més propera als electors i electores de la candidatura que ella ha encapçalat. Ella s’imagina que dient que l’Alcalde ha de ser Ernest Maragall, perquè ERC ha tret 4.833 vots més que Barcelona en comú, la seva conciència i la seva essència democràtica queden salvades. Ada Colau suposa que aquesta posició l’honora perquè respecta la llista més votada a la ciutat de Barcelona. Ella espera la recompensa de ser vista com persona cabal, respectuosa amb els resultats.

La cosa és que la suma dels comuns amb els independentistes d’esquerra no dona majoria a l’ajuntament per escollir alcalde o alcaldessa. La cosa també és que l’electorat dels comuns no sembla ser majoritàriament independentista i la cosa continua sent que hi han moltes veus a la societat catalana que li demanen un pacte amb els no independentistes, majoria global al còmput de regidors i regidores.

La recompensa esperada per ser tan respectuosa amb el que ha tret uns cinc mil vots més (d’un total de 756.007 emesos) i ser reconeguda com la líder que sap el que vol no arriba per la via encetada per l’edil.

Estem en un “sin vivir” i el que no som independentistes esperem que la teoria de l’intercanvi social li doni la recompensa als comuns i a la seva líder per la via de sumar amb qui representa d’una manera millor als barcelonins. Un intercanvi social ajustat a un altre realitat que la que encara es dibuixa i un intercanvi social que no estigui condicionat pels que cridaran a la Colau “botiflera” si pacta amb els no independentistes.

Àfrica Lorente Castillo
Escriptora

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org 

Share