Hoy un lector, mañana un líder

La frase és del poeta Logan Pearsall Smith. Una frase de tantes que s’han escrit per a posar de relleu la importància de la lectura per al creixement personal i social. “Els llibres em van ensenyar a pensar, i el pensament em va fer lliure”, escrivia el novel·lista i poeta Ricardo León. I Lyndon Baines Johnson, el president demòcrata que va accedir al poder quan van assassinar Kennedy, deia: “Un llibre és l’arma més efectiva contra la intolerància i la ignorància”.

Malgrat aquestes sentències que són certeses, a Espanya l’índex de lectura continua essent preocupant. És cert que ha crescut, segons el Baròmetre d’Hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya el 2017, preparat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya i presentat la setmana pasasda. Sí, l’índex de lectors de llibres ha crescut 2,8 punts respecte del darrer informe, del 2012, i se situa en el 65,8%. Però confrontada a aquesta dada, en tenim una altra de molt preocupant: el 40% de la població no llegeix llibres en el seu temps lliure.

I per què no es llegeix? Doncs un 47% esgrimeix falta de temps. Ok, és comprensible. Però és que un 35% diu que no llegeix perquè no li agrada o no li interessa i un 18% perquè prefereix passar el seu temps lliure en altres entreteniments. Tenim, doncs, aquest 53% de les dues darreres dades, com a mínim, per a captivar.

I jo em pregunto, què estem fent? Què estem fent malament? O no estem fent prou bé? No sabem ensenyar a llegir? A entendre’n la seva importància? Que un 40% de la població no llegeixi mai ens hauria de preocupar, i molt; preocupar i fer reflexionar sobre les polítiques de foment de la lectura i sobre els mètodes d’ensenyament.

I davant d’aquestes dades em plangejo que les polítiques destinades a l’adquisició de llibres per a biblioteques o a la creació de més infraestructures allà on en manquen, juntament amb la baixada de l’iva dels llibres electrònics, per exemple, estan molt bé, són d’allò més necessàries, com ho són també els plans de foment de la lectura, però és evident que es queden totalment insuficients. Hem de traspassar aquesta frontera i ser capaços de captivar la gent i inculcar-los la passió, l’amor pels llibres, i sobretot, la seva imperiosa necessitat a l’hora de tenir una ciutadania més ben preparada i lliure.

Sempre he pensat que les polítiques més eficaces, sobretot quan es tracta de polítiques pedagògiques, són les que van a buscar les persones en el seu entorn, allà on són, on es mouen i on se senten còmodes.

Per quan un programa de tele que parli de llibres i lectura i sigui amè i atractiu, per exemple, un programa que no adormi fins i tot a les mosques? Fet des d’una televisió pública? Quan veurem lectors i lectores empedernides a les sèries d’èxit? Quan seran els llibres protagonistes de videojocs i apps addictives?

“Nutre la mente como lo harías con tu cuerpo. La mente no puede sobrevivir con comida chatarra”, escrivia Jim Rohn, un empresari nordamericà que va ser autor i orador motivacional. Doncs això.

Iolanda Pàmies Rimbau
Periodista i escriptora
@iolandapamies

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org 

Share