Els desinterès per la Renda Garantida de Ciutadania

La Renda garantida de ciutadania (RGC) fou aprovada per unanimitat fa dos anys. L’objectiu era que tota la ciutadania es pogués fer càrrec de les despeses personals i/o de la unitat familiar.

L’any 2017 a Catalunya hi havia segons fonts d’Idescat 380.000 persones amb una renda per sota dels 350 euros al mes. Un any més tard ha passat a 500.000 persones. Les dades de la infància que publiquen alguns mitjans tampoc animaven a l’optimisme. El 19% de la població de Catalunya viu per sota del llindar de la pobresa i la població infantil arriba fins al 24%. La pobresa i l’exclusió ha augmentat en dos anys.

Amb l’aprovació de la llei s’havia de desenvolupar el reglament que encara està a les beceroles. PSC i Comuns han estat molt crítics amb el que consideren incompliments de la llei a més d’internalitzar la gestió. L’aprovació del reglament (2020) ampliarà els beneficiaris. Des del 2017 fins a maig del 2019 s’han reconegut més de 122.000, molts expedients pendents i moltes denegacions

Les entitats socials denuncien la lentitud, els requisits excloents i no cobreixen diferents situacions. Demanen més flexibilitat en l’aplicació per poder atendre a un ventall ampli de situacions personals. Això ho permetrà l’aprovació del reglament (2020).

Se’n parla poc, se n’hauria de parlar cada dia de les nefastes conseqüències de tanta lentitud i desinterès per resoldre els problemes urgents: creixement de més d’un 10% en un any de la pobresa infantil i 17 desnonaments en dos dies la setmana passada a la ciutat de Barcelona són una petita mostra. 


Maite Moreno
Escriptora

@maite_mmorenoc 

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share