El corc

Bé, ja tenim taula, o millor dit: s’ha començat a construir la taula. Una superfície plana i tres o quatre potes. Un possible problema inicial pot ser el tipus de fusta: unes dures, altres toves; unes rígides, altres flexibles; unes mal·leables, altres fàcilment inflamables… Diversitat que va en detriment de l’equilibri.

També, és clar, la traça que puguin tenir els ebenistes que pel que sembla, venen d’escoles professionals diferents, i que fa dubtar del resultat final, encara que cal confiar en els operaris i fins i tot els aprenents.

Tanmateix, possiblement el problema més greu seran els corcs, la seva presència astuta i silenciosa (o no), a l’interior de la fusta. Ells poden fer que quan tinguem llesta la taula i la parem pel primer sopar, tot el parament se’n vagi en orris.

L’encara president Torra té una missió, encarregada pel rei-corcó, de que “com pitjor, millor”. Atès que no té, ni se li endevina,  cap intenció de governar el més mínim per a tots els catalans, és de preveure que es dedicarà en cos i ànima a la tasca encomanada. Això sí, caldrà que la taula duri el temps suficient per tal que la labor d’aquest xilòfag de la família dels anòbids, pugui culminar la seva gesta.

Declaracions contradictòries, Impugnacions exagerades, exigències inassolibles, retrets inflats, doble sentit de les paraules bàsiques; algú que empeny una falca, l’altre que serra una sola pota, faran que si per una banda es perllongarà en el temps la construcció i polit de la taula, per l’altra mica en mica vagi quedant un moble dalinià.

Per tant, un suggeriment: I si des de la societat catalana anem muntant un tamboret on seure entre tots i fer petar la xerrada abans del hipotètic sopar? Fet de fusta autòctona, protegida amb el vernís del respecte i l’empatia, incloent fusters indepes i no indepes, però evitant aquells que obstinadament reforcen el “pitjor”, sense ganes d’arribar al “millor”, aconseguint així en que el seu rossegar quedi sense base ni sentit. Un tamboret de reflexió i comunicació, com el que ofereixo a: https://www.reivindica.com/parlant-hablando/. Us hi espero.  

Antoni Cisteró

Enginyer Químic, llicenciat en filosofia, diplomat en sociologia i escriptor.
Share

2 respostes a «El corc»

  1. M’agrada la teva proposta del tamboret, però (sempre hi ha un però), penso que aquesta taula de negociació no té futur. Fonamentalment perquè el President Torra, seguint instruccions del Gran Corc, no té cap intenció de negociar res (aquesta postura radical pensa que li farà recuperar una part important dels seus antics votants), i esperarà el moment propici pels seus interessos per convocar eleccions.
    Els independentistes hauran de triar entre el pragmatisme d’ERC o l’unilateralisme de JxCat, amb el fatídic resultat que tots coneixem.
    Per altra banda, existeix l’opció de que el govern central accepti el referèndum, però això ho veig inviable, ja quer seria el suïcidi polític dels socialistes.

  2. Ens cal no un escavell sinó una plataforma, ampla, plural, popular, dialogant, amb capacitat de proposta

Els comentaris estan tancats.