Conversa

-Senyora, per anar a la Clínica XXX, quina parada és la que toca?- va preguntar el senyor amablement a l’autobús.  Donada  la indicació, tot afegint que també baixava a la mateixa i l’avisaria, l’home va iniciar un monòleg. Va ser impossible fullejar el diari abans d’arribar a la feina.

 -Sempre m’acompanya la meva senyora, però avui no es trobava bé i he hagut de venir tot sol i, ja veu, estic una mica despistat. Sé que un cop arribi a la parada haig de baixar pel carrer, quatre o cinc mançanes i després girar a la dreta, tot i que a mi m’agradaria més girar a la esquerra, però la clínica està a la dreta. Ja veu, tot s’acaba  reduint a dreta o esquerra. Per molt que diguin que aquesta diferenciació no existeix, jo crec que sí, que continua sent vàlida. I no serà pel que hem vist als debats. A mi la política no m’agrada però bé que algú ens ha de governar, oi? Estic molt decebut i enfadat. Sembla com si als polítics els importés un nap la nostra realitat. Si me’ls trobes els explicaria el calvari que he hagut de passar després d’estar dos mesos ingressat a la clínica i deu mesos a casa sense poder sortir del llit. Ara estic millor però no paro d’arreglar papers. Porto un any amunt i avall per solucionar temes amb l’asseguradora. Tots ens enganyen. Em vaig fer d’una mútua perquè em van dir que tot ens aniria millor que amb la Seguretat Social. És mentida, un altra mentida dels nostres polítics perquè estic convençut que algú cobra perquè la majoria estiguem a les mútues. I mentrestant, la sanitat pública ja sabem cóm està, encara que ens diguin que tot va bé. Un altra mentida. Tots menteixen, o no ho ha vist vostè als debats?. Estic enfadat, molt, i amb tots aquests que diuen que arreglaran les coses. Quan arriben al poder, s’obliden de nosaltres, del poble. Però, que vol que li digui, posats a escollir, prefereixo la esquerra.

 -Senyor, que ja baixem.

-Estic desorientat, no se on vaig.

– Miri, com que portem la mateixa direcció,  ja l’acompanyo.

-Aniré a votar, però estic content perquè com em moriré aviat  no hauré d’anar a votar mai mes. Ja s’apanyaran els que vinguin darrera.

– Hem arribat.

 -Moltes gràcies, senyora. Llàstima que vostè giri a la esquerra i jo a la dreta. Però votaré a la esquerra.

Mercè Beltran

Periodistan

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org

Share