Benvolguda Sra. Budó

He escoltat dues vegades les seves declaracions, i cada cop estic més preocupat. En veure que l’inefable Sr. Canadell s’afegeix a l’atzagaiada, m’he decidit a escriure-li. Senyora, en el millor dels casos, no sap el que diu, entre altres raons perquè ningú ho sap. No es tracta, només faltaria, de dir que l’Estat ho fa millor, però tampoc pitjor. I si parlem del futur ignot que ens espera, encara més. Tothom fa el que bonament pot, aquí, allí i arreu del món, davant un repte desconegut i de dimensions que s’escapen a qualsevol àmbit territorial. Tanta fal·làcia és dir que en una Catalunya independent, de morts a causa del coronavirus n’hi hauria més, com que n’hi hauria menys.

A l’Estat espanyol, van tenir la sort que, abans que comencés aquesta dansa macabra, varen canviar l’orquestra. S’imagina vostè com estarem ara amb un govern liderat per aquell Rajoy dels “hilillos de chapapote”, amb un Montoro de les retallades, un Wert rumiant la situació escolar, o un Fernández Díaz vigilant l’ordre de confinament? Nosaltres, a causa dels constants guirigalls parlamentaris, no hem sigut tan afortunats, i ens hem quedat amb els mateixos del desgovern actual i que la pandèmia farà que duri perllongant un present d’agror constant. I si parlem del futur, no vull ni imaginar com seria una Catalunya després del salt irreversible, adjectiu que no s’empra gaire, a la independència, amb uns gestors com els actuals, entre els quals la incloc a vostè. Una Catalunya en la primera fase de separació, amb la ciutadania perplexa i desorientada, fins i tot enfrontada; endeutada i negociant amb un estat enrabiat; fora d’Europa, i iniciant tan sols l’establiment de tractats de tota mena amb els altres països i organismes internacionals. S’ho imagina?

El problema no és voler la independència, posició totalment legítima i fins i tot encomiable. El problema és que el camí que arrauxadament van iniciar fa una dècada i que després de mesos de gestió erràtica i una proposta de legislació feta a correcuita, va culminar en els lamentables fets del 2017,no sols no porta a la independència, sinó que malmet l’esforç de milers i milers de persones que amb bona voluntat i amor al país, anaven consolidant-ne el camí  des de dècades enrere.

Sincerament, si la seva vocació és que arribi a ser possible una Catalunya independent, cal que vostè i els seus companys de viatge deixin de jugar a profetes, millor dit, deixin de governar. Vull creure que tots són bones persones que, malauradament i pujats en l’onada d’entusiasme demagògic, es troben en un lloc que els hi va gran, que no els hi pertoca. El seu propi president, amb una premonitòria inhabilitació pendent,  s’ha acreditat com un agitador nat i eficient, amb molta més traça per tallar una carretera que per gestionar un país, i menys amb unes circumstàncies com les actuals. No seria millor que plegués d’una vegada i es dediqués a allò que sap fer millor? Per què no deixen d’atabalar-nos dia i nit amb proclames de com en són de dolents i sapastres els nostres veïns. No es defineix una societat per les característiques dels seus veïns, bones o dolentes, sinó per la trajectòria dels seus propis integrants i dirigents, i aquí a cada bugada, a cada declaració d’arrogància injustificable, perdem un llençol. No sé si, al cap i a la fi, hi haurà més o menys morts, però sí que cada hora en què vostès continuen al timó del país, ens allunyem, tots plegats, tant de la Ítaca somniada, com la d’un país on la raó, la justícia i la solidaritat en siguin bandera.

Antoni Cisteró

Enginyer Químic, llicenciat en filosofia, diplomat en sociologia i escriptor.
Share

4 respostes a «Benvolguda Sra. Budó»

Els comentaris estan tancats.