Argumentaris

Els versos lliures no són del gust de tothom, i menys en alguns col·lectius com ara els partits polítics. Sí, generalitzar es un risc, però em sembla que en aquest cas no es salva pràcticament ningú. I si es salva, és l’excepció que confirma la norma.

Doncs bé, com els versos lliures no agraden gaire, els/les caps pensants dels gabinets de comunicació o d’estratègia s’encarreguen d’elaborar uns argumentaris que els/les dirigents de ser susceptibles d’intervenir en qualsevol lloc, mitja de comunicació, conferència o qualsevol grup o persona, reben a primeríssima hora del matí.

Així, totes i tots repetiran l’argumentari encara que li preguntin pel preu de la coliflor o de la cansalada. “A vostè que li sembla el pla per millorar la plaça del poble”, pregunta fictícia i, en aquest cas, voluntàriament innòcua. Si és adversari respondrà “fatal, perquè l’alcalde malgasta els diners en obres que no són necessàries, quan la gent el que necessita són millors serveis socials. Es un corrupte i un mal carat”. “Què te que dir de les últimes declaracions de l’alcalde explicant les obres de Can Basté”? “Fatal”, s’esforçarà l’adversari “perquè l’alcalde és un corrupte, un malgastador. Llença els diners en obres innecessàries”. I diran el mateix si se’ls pregunta per la veda de la perdiu o pel canvi climàtic.

No hi ha res pitjor que fer una entrevista a un polític/a que porta l’argumentari perfectament après. Ja li poden fer les millors preguntes possibles; tenir enginy per intentar donar-li la volta o buscar nous arguments als reiterats incansablement per companys de la mateixa formació. No hi ha manera.

Tinc el mal costum d’escoltar la ràdio. És un mitja que m’agrada, però alguns matins penso que el millor que es podria fer quan l’entrevistador o entrevistada de torn no fa res més que reiterar una i altra vegada el mateix argument encara que no tingui res a veure amb el que se li acaba de preguntar seria tancar-li el micròfon i donar per acabada l’entrevista. Un escàndol? Tal vegada, però millor l’enrenou que no la tortura a la que sovint ens sotmeten.

També podria optar per apagar la ràdio i no sentir l’argumentari.



Mercè Beltran

Periodista

n

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org



Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *