Algunes idees a defensar i desenvolupar davant la crisi sanitària, econòmica, social i ecològica

1- Immediatesa dels problemes i gravetat de la múltiple crisi

Crisi d’oferta: ruptura de la cadena de subministres. Dificultats per cobrir demandes en sanitat i en alimentació

Crisi de demanda: caiguda dràstica del turisme. Col·lapse de la indústria de l’automòbil. Caiguda de les importacions de consum no bàsic. Back to basics: pèrdua de pes de la diferenciació de producte i de l’efecte station-wagon, per tant disminució del sentit de la competència monopolística i la competència imperfecta: caiguda de la publicitat, caiguda de la TV. Xarxes socials en auge. Recerca d’allò col·lectiu des de baix. Recerca de l’acció col·lectiva i augment del sentit crític.

2- Propostes immediates sempre que vagin en la bona direcció

Sanitat pública i universal. Revisió immediata de les privatitzacions en cerca d’estalvi i racionalitat.

Sistema públic de dependència: han de dependre de Sanitat.  Revisió del sector de cures. Legalització i admissió a la SS de les treballadores de la llar.

Potenciar el transport públic urbà, als polígons i en el món rural. Regular patinets, park-and-ride i mercaderies dins les ciutats.

Sistema integrat d’atur i primera necessitat: renda mínima o com es vulgui dir. Revisió del règim de precarietat amb dret per part del treballador de denunciar el caràcter fix de la seva feina quan sigui el cas. El mateix per als falsos autònoms. Reorientació de treballadors cap a sectors amb demanda. Regularització d’estrangers.

Reforma del sector agroalimentari

Política de lloguer inspirada en el decret de municipalització del sòl de la guerra. Reforma del mercat immobiliari aprofitant la caiguda de la demanda especulativa i turística.

Nova regulació bancària diferenciant funcions. Gratuïtat de les targetes de crèdit i de dèbit.Nova regulació del mercat de capitals amb fre a la presa de mà sobre societats espanyoles per part d’especuladors internacionals. Compresos els hotels, que caldrà reorientar.

3- Recerca del consens social, i polític en imposar-se el pes dels problemes immediats

Les propostes immediates s’han de dissenyar amb detall, ràpidament i sotmetre-ho al consens social i també polític. Es tracta de mesures urgents que apareixen ara com evidents. La pandèmia no s’ha acabat i en podem tenir una altra. A més hi ha desigualtats socials intolerables i disfuncionals. Aprofitar els casos de disrupció en el camp de la producció: mascaretes, respiradors, restauració distribuïda tant en oferta com en demanda, etc, per fer palès l’avantatge de la producció social i si es pot mantenir-la.

4- Defensa de les solucions a curt terme

Tant a nivell municipal com autonòmic com a les Corts Generals i al Govern. Creació d’un estat d’opinió que defensi el cas a Europa

5- Batalla ideològica arrelada en les masses. Lluita política, aliances i neutralitzacions

Denúncia del neoliberalisme que en cas de crisi es transforma en solucions autoritàries

Defensa del sentit col·lectiu, cooperatiu, català i espanyol,  local, europeu i internacional.

Antoni Montserrat

Economista de l’Estat, jubilat 

Share