Això ho fan per distreure la gana

Aquesta era una frase recurrent del meu pare quan durant la dictadura franquista el govern de torn s’empescava alguna història que feia servir per desviar l’atenció dels temes que eren realment importants.

Anys més tard, i gràcies a la meva afició a la màgia, vaig “descobrir” que els mags tenien una paraula, la misdirection,  per definir aquesta mena de distraccions, desviar l’atenció a un tema menor per poder fer el seu truc sense que el públic se’n adoni.

Descripción: Mirar un cuadro - Saturno devorando a su hijo (Goya) - RTVE.es

Darrerament recordo molt al meu pare, penso amb el que diria a voltes dels incidents arreu del món on alguns manifestants, i també alguns brètols, han fet caure o han malmès multitud d’estàtues amb l’excusa que descobridors, esclavistes, conqueridors o missioners van actuar d’alguna manera  inapropiada. També imagino la cara de sorpresa  del meu progenitor amb la retirada, sortosament momentània, de la pel•lícula “Lo que el viento se llevó”, amb el pretext que justifica l’esclavisme.  I com aquets podríem posar infinitat d’exemples . Això és políticament correcte o un reguitzell de bestieses per quedar bé?  No crec que aquesta hagi de ser la postura.

No podem interpretar la història, política o cultural, des d’una òptica actual. Per ser un pèl rigorosos cal contextualitzar totes les situacions. No podem destruir, avui, tot els que no ens agrada del passat. Si ho féssim no podríem mirar enrere, no quedaria res.

El món occidental es va posar les mans al cap quan els talibans van enderrocar les impressionants  estàtues dels Budes de Bamiyan.  Oi que ho vam considerar una salvatjada? Doncs els talibans, probablement van creure que feien el políticament correcte. Pensem-hi.

Imagineu per un moment que el president Torra, dins del seu esbiaixat revisionisme històric, decidís destruir el Parc de la Ciutadella de Barcelona argumentant que el va manar construir en Felip V o que el ministeri de cultura retirés del Prado el quadre “Saturno devorando a su hijo” per fomentar el canibalisme. Què diríem?

La història és la que és i no l’hem d’intentar canviar; el que hem de fer es aprendre dels errors anteriors per no tornar a cometre’ls.

I mentre estic parlant de tot això,  he caigut al parany i estic parlant per distreure la gana… no escric de temes més importants:  pobresa, fam, violència de gènere, contaminació, clima, racisme, refugiats, treball en precari….

Enric Llorens
@enricllorens

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum.

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org 

Share