Actua!!

La setmana passada, el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, penjava a xarxes un vídeo amable i pedagògic responent a una pregunta del programa La Resistencia. En tot el vídeo hi planava una idea: la necessitat de qüestionar-s’ho tot, de pensar. Aquest qüestionament i pensament que ens pot portar, sense imaginar-nos-ho, a descobriments científics de gran transcendència.

La cultura, com la ciència, té aquesta virtut. Perquè quan parlem de cultura, no ens referim, només, a distracció, a evasió i a gaudi, que també. Totes les manifestacions culturals ens obren la ment, ens conviden a pensar, a introduir-nos en altres móns, en altres vides, a comprendre, estimar i odiar.

Arribats en aquest punt, una premissa queda clara: que la cultura és central en la formació de l’individu, i de la societat, és una realitat inqüestionable. I per tant, destinar-hi pressupostos públics per tal que tothom tingui iguals oportunitats per accedir-hi i per practicar-la hauria de ser una prioritat de tot Govern que treballi per al millor desenvolupament individual i col·lectiu dels seus ciutadans i ciutadanes.

Malauradament no sé si aquesta premissa la té clara la consellera de Cultura ni el Govern de la Generalitat, que tant se n’omple la boca, de la cultura, de certa cultura, això sí. Crec sincerament que no l’hi tenen o que, pitjor, els importa ben poc el desenvolupament individual i col·lectiu de catalans i catalanes que és, en definitiva, el desenvolupament del pensament crític. I em permeto de fer aquesta afirmació perquè les xifres d’inversió cultural a Catalunya són paupèrrimes, desesperançadores i diríem que indecents: un 0,67% del pressupost global de la Generalitat. El sector s’ha unit en la plataforma Actua Cultura per demanar que en màxim tres anys s’hi destini un 2% del pressupost, que és la mitjana d’inversió dels països de la Unió Europea. No sembla que la demanda sigui desorbitada, oi?

El proper 9 de març, a les 16h, Actua Cultura ha convocat un acte a la Plaça del Rei de Barcelona amb el lema “Un crit per la cultura”. Sí, hem de cridar, i cridar ben fort, com diuen a la convocatòria “que la vida sense cultura és pura supervivència biològica”!

Iolanda Pàmies Rimbau
Periodista i escriptora
@iolandapamies

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share