A voltes amb l’informe PISA

Aquesta setmana han sortit els resultats de l’Informe Pisa i com sempre la controvèrsia per a tots els parers. En aquesta ocasió només coneixem els resultats de matemàtiques i ciències i s’enredereixen els resultats o no els coneixerem mai, de l’habilitat lectora, per anomalies vàries.   

Les proves es fan cada tres anys (2018) a la població de 15 anys i els resultats es publiquen a l’any següent i haurien de servir per introduir millores al sistema educatiu, ja que són els països qui prenen aquest compromís. Les avaluacions externes sempre són una bona eina, una bona mirada per millorar aspectes de la pràctica, en aquest cas l’educativa. Se seleccionen una setantena llarga de països, tant de l’OCDE, com d’altres i fins i tot s’avalua alumnat no escolaritzat. L’objectiu és comparar les dades que aporten els diferents països: desenvolupats i en vies de desenvolupament.

A Espanya, la puntuació ha abaixat diferents punts i en diferents CCAA. Les crítiques no s’han fet esperar i tothom ha escombrat cap a casa:

Primera constatació: la llei Wert, la llei de la qualitat de l’educatiu (molt criticada), ha suspès i necessita una substitució urgent i una mirada de futur.

La segona, les retallades tenen efectes contraris als desitjats que eren millorar el sistema educatiu i atendre les necessites específiques dels centres.  

I la tercera, no treuen més notes els països que més recursos inverteixen. Els resultats sempre tenen conseqüències multifactorials. Això sí, la constatació del fracàs escolar i el poder adquisitiu de les famílies continua en relació directa. Els governs tenen tres anys per demostrar que no han perdut l’habilitat lectora d’interpretar les dades. Sort.


Maite Moreno
Escriptora

@maite_mmorenoc 

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share